El fet que la nostra llengua es digui català i no d'una altra manera és perquè el català va néixer a Catalunya (amb la lenta evolució del llatí vulgar, com tothom sap). Ara bé, després de la Reconquesta contra els musulmans (S.XI - S.XIII) es va propagar la llengua a altres territoris. En aquest període, la corona catalano-aragonesa traslladava la població del Principat als nous territoris conquerits. Entre aquests territoris, hi ha les illes Balears o el País Valencià. És per això que es diu així i no d'una altra manera; no pas per un esperit centralista. Jo estic d'acord en què, per evitar confusions, podríem anomenar la llengua d'una manera amb la que tots ens sentíssim identificats, però també la història juga un paper important.
D'altra banda, no és cert que Ramon Llull fos el primer en escriure en català, molt anteriorment hi ha les "Homilíes d'Organyà" (S.XII), el primer text -conegut- escrit en català.
Registrat: 20 Gen 2006 Missatges: 351 Ubicació: Tuent
Publicat: Dl Feb 27, 2006 9:39 pm Assumpte:
Per rebatre el que dius m'he limitat a fer una cosa molt simple. Enlloc d'agafar un dels llibres de català d'eso o batxillerat, i intentar refrescar la memòria del que em varen ensenyar (o imbuir?) els professors Salvador Martínez i Antoni Nigorra,m'he servit de les noves tecnologies.
Entra a nes google i posa Ramon Llull i agafa qualsevol de ses webs que hi trobaràs. Agafa sa que mes rabi te faci. El que diu en una d'elles és textualment el següent: " LLull fou el CREADOR de la llengua literària catalana quant les demés llengües romàniques estaven encara en un estat embrionari i tots els tractats s'escrivien en llatí".
Posats a dir mitjes veritats, si s'afirma que el català va neixer a catalunya, jo li demanaria que fos rigorosa en termes històrics, catalunya no existia, el que existia aleshores era
la Corona d'Aragó i Barcelona, la factoria on s'expedeixen certificats de catalanitat via forçosa, era només un ducat.
Jo crec que aquí hauríem de distingir entre dues coses. La literatura de la llengua. Es considera a Llull el primer que utilitza la llengua catalana per a produïr literatura. Les Homilíes d'Organyà eren anotacions en català al costat d'un text en llatí (si no vaig errat) anteriors a Llull. D'aquí queda una cosa clara, Llull no és el primer en escriure en català, però se li reconeix el fet de ser el primer productor de literatura en català. I tanmateix això no assegura que ni les Homílies fossin el primer text amb anotacions en català ni que Ramon Llull fos el primer que va crear literatura en català.
De totes formes quan Llull comença escriure (1272) fa molt poc de la conquesta de Mallorca (1232) i Eivissa (1235) i Menorca no cau fins el 1287. Per tant la llengua que es devia parlar a Mallorca probablament s'assemblaria més que en qualsevol altra època a la que es parlava per terres dels Comtats Catalans. No crec que existís el mallorquí, i el menorquí en tot cas seria la variant insular de la llengua parlada per devers Granada, Tunisia o Marroc.
Crec jo que la majoria de catalans tenen bastant clara que una cosa és Catalunya, l'altre València i l'altre les Balears, però no podem negar que compartim un idioma. L'idioma és un mitjà d'expressió que permet la cultura, per tant no és d'extranyar que amb aquesta llengua tinguem també una cultura comuna, amb tantes variables com faci falta (visca la diferència!).
Personalment m'és igual que a la llengua amb la que ara mateix escric se li digui mallorquí, català o el que es vulgui. Simplement tenc la sensació que hi ha molta gent a qui la paraula "català" li produeix certa urticària (per no dir paraules majors) sí és així aquesta gent pot provar de:
1. Demanar al metge una recepta per una pomada.
2. Alguns hauran de demanar ajuda a un psicòleg per tractar la fòbia, això sí, amb el temps si es curen s'estalviaran les pomadetes.
3. Obrir un diccionari de sinònims, buscar la paraula català i escollir la paraula que més li vengui en gust.
4. Utilitzar les neurones del cervell per a coses més profitoses.
Registrat: 18 Set 2001 Missatges: 733 Ubicació: mi nombre es aaaaiiigor
Publicat: Dt Feb 28, 2006 3:05 pm Assumpte:
Llegit avui (28/2/06) a l'editorial de El Mundo (Balears) sobre l'ús del domini .cat a les webs institucionals de les Balears.
Cita:
EDITORIAL
Banalizacion Y Cobardia
Todos los avances que ha experimentado el desagradable y agresivo catalanismo político han sido debidos, en buena parte, a la actitud pasiva, cómoda y acomplejada de una clase política que ni ha sabido representar a los ciudadanos que la votan ni ha sabido enfrentarse con dignidad a lo que, al final, se ha mostrado como la mayor y más seria amenaza a la convivencia de los españoles.
La falta de cultura y la ignorancia a veces escandalosa, unida a una banalización de todo lo relacionado con lo catalán que en el fondo ha sido y es trasunto de cobardía pura y dura, ha sido la tónica generalizada de políticos y partidos que han preferido «tener la fiesta en paz» antes que asumir obligaciones y mandatos electorales, llegando incluso a violentar -como ocurrió con Tòfol Soler y como está ocurriendo ahora con Pere Rotger- principios y valores de un partido que es utilizado y dirigido en contra de sus propias convicciones.
Lo que está ocurriendo con el .cat, con la actitud de Rotger y, sobre todo, con la reacción de lo más granado de la nomenklatura del PP, es paradigmático de esta mezcla de trivialización, ignorancia supina y cobardía a que aludíamos. Nadie cuya inteligencia no esté rayando en la estulticia puede pensar, tal y como piensan y dicen Rotger y Rodríguez, que el .cat «sólo» significa y ampara la «catalanidad cultural o lingüística».
El que intenten trivializar un hecho de intencionalidad tan clara como perversa podrá formar parte de los mecanismos psíquicos compensatorios de los ignorantes, pero que, por favor, no extiendan su ignorancia al resto de los ciudadanos. Por lo menos, tanto Rotger como Rodríguez deberían tener la decencia y el buen gusto de callarse.
Pero lo peor de la cobardía es el momento en que se produce y el daño que causa a un Partido Popular convertido en referente de la sensatez constitucional frente a los nacionalismos que aspiran a destrozar la Nación y el Estado y al que le crecen los enanos en sus puestos de dirección que, puestos a no tener, no tienen siquiera el instinto y el olfato de los políticos de raza que saben lo que quieren y lo que no quieren oír los que les votan. Con estos asuntos y con estas torpezas, el PP está rozando seriamente -y no es hipérbole- zonas peligrosas de su electorado.
En plena recta electoral, tocar estos puntos sensibles es, sencillamente, suicida y no sería la primera vez que una deliberada abstención de castigo manda a la oposición al Partido Popular. Los que se refocilan y frotan las manos con los argumentos de Rotger y Rodríguez son los del Pacte de Progreso ante la hipótesis de que la historia pudiera repetirse.
Parece mentira que no se den cuenta o que piensen que el .cat les va a aportar un voto, un solo voto.
L'ús d'un domini que identifiqui una comunitat lingüística i cultural a internet fa por?.
Com ens hem d'identificar doncs? Per exemple: obraculturalbalear.ES?
Serà que ja veuen fantasmes per tot?
Si l'estatut d'autonomia defensa la unitat de la llengua catalana no veig quin és el problema en adoptar el domini .cat
Una abraçada.cat
P.D.:Especialment trobo "fantàstica" la darrera frase _________________ "-Podría ser peor, podría llover- (El jovencito Frankestein)"
Registrat: 20 Gen 2006 Missatges: 351 Ubicació: Tuent
Publicat: Dc Mar 01, 2006 12:48 am Assumpte:
ComteMal escrigué:
Jo crec que aquí hauríem de distingir entre dues coses. La literatura de la llengua. Es considera a Llull el primer que utilitza la llengua catalana per a produïr literatura. Les Homilíes d'Organyà eren anotacions en català al costat d'un text en llatí (si no vaig errat) anteriors a Llull. D'aquí queda una cosa clara, Llull no és el primer en escriure en català, però se li reconeix el fet de ser el primer productor de literatura en català. I tanmateix això no assegura que ni les Homílies fossin el primer text amb anotacions en català ni que Ramon Llull fos el primer que va crear literatura en català.
De totes formes quan Llull comença escriure (1272) fa molt poc de la conquesta de Mallorca (1232) i Eivissa (1235) i Menorca no cau fins el 1287. Per tant la llengua que es devia parlar a Mallorca probablament s'assemblaria més que en qualsevol altra època a la que es parlava per terres dels Comtats Catalans. No crec que existís el mallorquí, i el menorquí en tot cas seria la variant insular de la llengua parlada per devers Granada, Tunisia o Marroc.
Crec jo que la majoria de catalans tenen bastant clara que una cosa és Catalunya, l'altre València i l'altre les Balears, però no podem negar que compartim un idioma. L'idioma és un mitjà d'expressió que permet la cultura, per tant no és d'extranyar que amb aquesta llengua tinguem també una cultura comuna, amb tantes variables com faci falta (visca la diferència!).
Personalment m'és igual que a la llengua amb la que ara mateix escric se li digui mallorquí, català o el que es vulgui. Simplement tenc la sensació que hi ha molta gent a qui la paraula "català" li produeix certa urticària (per no dir paraules majors) sí és així aquesta gent pot provar de:
1. Demanar al metge una recepta per una pomada.
2. Alguns hauran de demanar ajuda a un psicòleg per tractar la fòbia, això sí, amb el temps si es curen s'estalviaran les pomadetes.
3. Obrir un diccionari de sinònims, buscar la paraula català i escollir la paraula que més li vengui en gust.
4. Utilitzar les neurones del cervell per a coses més profitoses.
Esper que no se m'enfadi ningú.
Salutacions!
Apreciat Conde, el teu escrit no diu res que jo abans no hagi dit. Sembla que no saps com introduir la teva contestació, a base d'evidències històriques de les quals hi afegeixes matisos personals, que idènticament als meus, tenen el dret a ser respectats pero dels quals en fas befa, com sol ser habitual en les teves decisives i trascendents aportacions a la història nostrada.
Dona l'impresió que aquest afany per pegar sa darrera clotellada no és casual, sempre i quant tenguem present qui fou el Comte Mal, un noble mallorquí, D. Ramon Burgues-Safortesa i Fuster, l'amo de les cases de Galatzó, que cometé dos pecats bàsics: no pagar així com era degut als seus servidors i colgar-se amb una monja. Com a càstig de tantes i greus malifetes el Comte Mal fou comdemnat a vagar totes les nits de l'any cavalcant en un cavall negre del qual en sortien flames.
És indiscutible que en funció de cada parer la ponderació que hom vulgui donar al paper desenvolupat per Ramon Llull dins el català. Per jo, tota, per vossa mercè, com qualsevol altre, encara que l'altre opció seria recabar informació cap a centres de reconegut prestigi com pugui ser la UOC. Segons fonts d'aquesta universitat presencial, Ramon Llull fou el primer d'Occident en escriure en una llengua vulgar (en aquest cas filosofia).
En aquest sentit, el provador oficial de monges i malfector indica que no es pot asegurar que Ramon Llull fos el primer a escriure en llengua catalana, hipòtesi fàcilment desmontable ja que no es contrastable empíricament, és a dir, que totes les informacions referides a Llull, qualsevol que sigui la font, el situen com el creador de la literatura catalana. Si no t'agrada li poses un floquet.
És bastant aclaratori el que dius en tercera persona del plural en el tercer pàrraf: "...la majoria de catalans tenen bastant clar que una cosa és Catalunya, l'altre València i l'altre Balears". Després d'aquesta reveladora afirmació, de la qual se'n dedueix un inimaginable coneixement de geografia espanyola, s'han romput totes les bases teòriques d'institucions tan insignes com el Institute Technological of Massachussets o de la tasca científica duita a terme pels més reputats científics col.laboradors de National Geographic. Si no fos per la visió extralúcida del Conde, mai haguessim sabut que Balears, València i Catalunya no són el mateix. Des d'aquest fòrum propòs al Comte Mal com a ferm candidat al premi Nobel d'enguany pelseu decisiu descobriment. Enhorabona amic!
Referent al nom de la llengua, no compartesc el teu menfotisme, que pot ser degut a una vindicació gratuïta davant el centralisme del Principat.
Rendint homenatge als descobridors més importants de la història recent com Luis Pasteur (pasteurització), Alexander Graham Bell (telèfon), King Camp Gillette (màquina d'afeitar), perquè no donam a Lull el que li correspon i anomenam a la nostra llengua lul.lià?
Només és una idea com moltes altres que mereixen ser respectades, cosa que no sols fer demostrant arrogància i qualificant de "pobre gent" tota veu dissident amb el teu punt de vista, com si estiguessis en possessió de la veritat absoluta.
Sobre la dèria del fantasmagòric personatge de donar consells i opinions mèdiques a la "pobre gent", not una frustració interior, de voler ser i no poder, i es que no tohom pot ser es metge Colom o el rector de Sóller.
Segons s'ha pogut constatar desde la corresponsalia de Veu de Sóller a Berabassí, fonts pròximes al siquier d'aquella inhòspita contrada, han manifestat que durant les nits de serena senten uns intensos gemecs d'un home que provenen d'ultratomba, com si es tractàs d'un home montant a cavall, que no pot aguantar més. Aquestes manifestacions foren corroborades pel mateix siquier, que també afirmà sentir coses rares i una olor peculiar ("olor a merda" segons paraules textuals).
Per donar vericitat a les rumorologies suscitades, l'enviat especial a Berabassí entrevistà el merder de L'Horta, expert amb aquests tipus d'olors, que indicà que l'olor no provenia del cavall sinó del Comte Mal i que es tractava d'un problema ventral seriós, a jutjar pel seu entrenat olfacte.
I es que estam tots fotuts, qui no té urticària te un mal anomenat caguitis, un acte reflexe de devallada de calçons, per mor d'unes senyals electromagnètiques provinents de les antenes de TV3 a St Joan Despí, que provoquen diarrea instantànea, i que degut al caràcter etern del càstig del Comte Mal, és realment una bona putada. Ara entenc els gemecs.
És molt possible que no sàpiga com introduir una contestació, aquí la falta és meva per no tenir el nivell que toca. Potser són les seqüeles de l'ESO, potser és que no n'hi ha més, qui sap.
Que faig befa dels matisos personals introduïts per Es Vaqueret? Potser la meva curtor arriba a tal nivell que no soc capaç de veure on faig tal cosa.
Tinc afany de pegar sempre l'última clotellada? No, tinc afany de dir el que penso.
Llull és el creador de la literatura catalana? Així ho indiquen multitud de documents. A mí això no hem desagrada gens (així i tot li posaré un floquet) però això no treu que algú abans de Llull no creés alguna obra i que per la seva poca importància, o pel que fos, no s'en tingués cap registre. Ja sé que tot això són hipòtesis, però a la vida coses segures n'hi han molt poques. Simplement volia constatar que hem sembla poc rigurós afirmar que Llull és el primer, diguem en tot cas que se'l considera com el primer. I de totes formes jo consideraria que els mèrits de Llull els té més per les obres que va realitzar, que no per estar el primer a un rànquing.
La història l'escriuen els "guanyadors", d'això el Vaqueret implícitament en dóna un exemple. Graham Bell inventor del telèfon. Això és dicutible.Hi han fonts que atribueixen aquest invent al senyor Antonio Meucci. En aquest cas a Bell, com diu Es Vaqueret, li escau molt millor l'atribut de "descobridor" i potser alguns altres, com lladre. En els fets històrics sempre he pensat que se'ls hi ha d'aplicar una espècie de principi de la incertesa, a l'estil del de Heisenberg. És la meva opinió, i mai m'he considerat en possessió de la veritat absoluta, cony només faltaria això!
He demostrat arrogància? Doncs aquí torno a assumir la meva falta, i demano disculpes. Ara, jo no he qualificat de "pobre gent" a ningú.
Sobre les ones electromagnètiques de TV3, no sé si el Comte Mal de la llegenda n'és receptor habitual. Servidor pot afirmar, ara sí, que mira poc la televisió, i la mitja d'hores que visiona TV3 per mes tendeix a 0, sobretot des que els partits de futbol només els dóna una altra televisió, autonòmica també.
Per cert, la llegenda del Comte Mal és una adaptació mallorquina de la llegenda del Comte Arnau, almenys això diuen els entesos.
Suposo que vistos els problemes que tenim, ja ens veurem per la consulta del metge, i ara més que mai:
Registrat: 20 Gen 2006 Missatges: 351 Ubicació: Tuent
Publicat: Dc Mar 01, 2006 8:24 pm Assumpte:
No se quin dels dos veu manco la televisió, diria que jo, degut a que principalment fa 4 anys que no tenc televisió i unicament em nutresc d'internet (diari de mallorca, ultima hora i el dia del mundo...per ser imparcials) i la meva debilitat, El Tirachinas de José Antonio Abellán.
Crec que el tema de Lull ja ha degenerat i convé que canviem de tema perque de cada cop ens anam allunyant mes del bessó de la qüestió i el que no vull és sortir-me de la definició geomètrica de punt mitj en tots tots els temes dels que donam opinions particulars mes o manco encertades, i que constitueixen dins d'aquest forum, un cercle generador d'idees interessant.
PD: El que has comentat del límit m'ha fet remoure els budells, pensava que tenia ja superades les canòcies que vaig haver de passar per aprovar l'assignatura de càlcul infinitessimal. Però be, si em convides a passar un cap de setmana a les cases de Galatzó tot arreglat.
Registrat: 23 Mar 2005 Missatges: 19 Ubicació: X tot.
Publicat: Dg Mar 05, 2006 6:41 pm Assumpte:
A mi konie em putea k a cert organisme públic, si tens un nivell de català més alt del que a la teva plaça es requereix,per cada nivell més alt que tens et donen 30 euros . _________________ No sé nada, sólo sé ke existo.
Digau-me ignorant, pero sempre he trobat una tonteria que diguin que Llull sigui el creador de la literatura catalana. És que així entenem la literatura catalana com una cosa totalment diferent de les altres? Llull no va crear res d'això. Tan sols va escriure (cosa que ja es devia fer desde feia molts anys, em consta) i (oh, quin gran descobriment) ho va fer en una llengua que provisionalment li direm "X". I punt. Una persona que a nes colacao li posi suc de taronja no sera es creador des colacao amb suc de taronja. I per extensió, una persona que faci literatura en català no serà es creador de sa literatura en català. M'equivoc? _________________ Corregiu-me si m'equivoc.
Al·lucino amb aquestes històries de Llull i la llengua catalana. Realment no acabo d'entendre on volen anar a petar.
Per cert, en Tremosa, entre d'altres coses, no posa en dubte el que es parla a la Franja, a Catalunya o a Mallorca.
PD: espero que ara a en Bartender no li surti cap rèplica, perquè en comptes de dir Colacao, hagués pogut dir Lacao. El tema és radicalment diferent, aleshores.
Totes les hores són GMT + 1 Hora Anar a pàgina Anterior1, 2, 3, 4
Pàgina 4 de 4
No pots publicar nous temes en aquest fòrum No pots respondre a temes en aquest fòrum No pots editar els teus missatges en aquest fòrum No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum No pots votar a les enquestes en aquest fòrum
FAQ
Buscar
Llista de Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Inicia una sessió per veure els teus missatges privats
Iniciar Sessió
